En sòls àcids, l'excés d'ions sulfat pot empitjorar l'acidesa del sòl i fins i tot agreujar la toxicitat de l'alumini i el ferro actius per als cultius. En condicions d'inundació, els ions sulfat excessius es redueixen a sulfur d'hidrogen, causant danys a les arrels i ennegriment. Per tant, l'aplicació-a llarg termini de sulfat de potassi s'ha de combinar amb fems de corral, fertilitzants de fosfat alcalí i calç per reduir l'acidesa. A la pràctica, també s'han d'aplicar mesures de drenatge i assecat del camp per millorar l'aireació.
En sòls calcaris, els ions sulfat reaccionen amb els ions calci del sòl per formar sulfat de calci insoluble (guix). L'excés de sulfat de calci pot provocar la compactació del sòl; en aquest cas, l'aplicació més gran de fems de granja és crucial.
És especialment beneficiós per a cultius sensibles al clor-com ara el tabac, el te, el raïm, la canya de sucre, la remolatxa sucrera, les síndries i les patates. L'aplicació de sulfat de potassi no només augmenta el rendiment, sinó que també millora la qualitat. El sulfat de potassi és més car i menys fàcilment disponible que el clorur de potassi; per tant, s'hauria d'utilitzar principalment en cultius comercials-sensibles al clor i al sofre- i al potassi-per obtenir millors rendiments.
Aquest fertilitzant és una sal fisiològicament àcida; la seva aplicació en sòls alcalins pot reduir el pH del sòl.
